MARIA CARME ROCA

MARIA CARME ROCA: «CLOTILDE CERDÀ ERA UNA DONA ESPLÈNDIDA, AVANÇADA AL SEU TEMPS, QUE BRILLAVA EN CADASCUN DELS SEUS VESSANTS»

A finals del segle XIX i principis del XX, Clotilde Cerdà, la Clotildina, quarta filla de Clotilde Bosch i Ildefons Cerdà, va destacar com a arpista excepcional, una nena prodigi. Va recórrer el món sencer acompanyada de la seva mare i mentora sota el nom artístic Esmeralda Cervantes. Amb els anys, va esdevenir una gran pedagoga, defensora de les llibertats, feminista, maçona, a voltes contradictòria, però sempre veraç i humana. Va tenir relació amb membres de la família reial española i amb diferents personalitats de la seva època.

Un personatge absolutament fascinant i com passa sovint amb les dones, poc conegut. L´escriptora Maria Carme Roca desplega amb saviesa en una novel·la absolutament apassionant la seva història.

1. La protagonista d´aquesta historia, Clotilde Cerdà, no és massa coneguda. Com va arribar fins a aquest personatge?
A través d’una altra dona. Jo buscava informació sobre la Dolors Aleu, la metgessa, i em vaig assabentar que havia estat professora d’una acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a noies. Aquesta acadèmia l’havia creat, precisament Clotilde Cerdà. De seguida em vaig interessar per ella i vaig anar fent recerca per conèixer-la millor.

2. Donat que ha escrit a partir d´una persona que va existir, és més difícil fer-ne ficció a partir d´un personatge real que un de ficció? Com ha dut a terme el «treball de camp»?
La ficció la creo a partir d’allò que no sabem del personatge, dels buits que hi ha en el decurs de la seva trajectòria artística i vital.

3. Quina valoració fa de l’afiliació maçònica de la protagonista? Li va passar socialment factura dintre del món de l’alta burgesia de Barcelona i fins i tot va perdre el suport de la reina Isabel II.
Hauria fet bé, com en la ficció li va aconsellar la seva mare, que no s’hi afiliés, perquè això implicava significar-se. La Clotilde Bosch, la mare, que era maçona, ja hauria continuat intervenint en el que fes falta. Cal que tinguem en compte que les elits culturals de l’època pertanyien a la maçoneria. I, més que de la reina Isabel, de qui va perdre el suport va ser de la regent Maria Cristina.

4. Per cert, en fa un retrat benvolent, de la reina española…
És un retrat més intimista, el comportament que de portes endins devia tenir amb les persones que estimava. Apreciava la Clotilde mare i tenia debilitat per la Clotildina de qui es va convertir en protectora i mecenes.

5. La mare de la protagonista, Clotilde Bosch, és una dona amb caràcter i pintora frustrada. Què en sabem, en canvi, del pare biològic de la Clotildina?
Ben poca cosa, per no dir res. Tenim probabilitats importants, però, que sigui el personatge a qui jo li adjudico la paternitat a la novel·la, però ens manca la confirmació documental. Allò que deia abans d’omplir els buits.

6. Amb quina Clotilde Cerdà es queda, amb la nena prodigi, la virtuosa de l´arpa, l´activista, la maçona?
Amb totes. No puc triar. Era una persona, una dona esplèndida avançada al seu temps, que brillava en cadascun dels seus vessants.

7. El títol, Les illes interiors, juga amb un doble significat…
Doncs, sí. D’una banda amb les illes interiors que va projectar Ildefons Cerdà i que no es van fer com ell havia ideat i de l’altre, amb les «illes» que tots guardem en el nostre interior: un dol, un greuge, una alegria, un secret…

8. Què llegeix vostè al seu temps lliure?
Les meves lectures són molt variades: novel·la històrica, novel·la negra, biografies, literatura infantil i juvenil…

9. Quin llibre/s li hauria agradat ser-ne l´autora?
De molts, però en cito dos que em tenen el cor robat: Memòries d’Adrià, de Marguerite Yourcenar i Solitud, de Víctor Català.

10. Ja sap quin serà el seu nou projecte?
El més immediat és un nou títol de la col·lecció Fadanina per a primers lectors.